Catalunya ha estat un país industrial. La densitat i intensitat assolida per la indústria al llarg dels segles XVIII, XIX i XX ha convertit aquesta línia
d'especialització econòmica en un dels trets d'identitat d'aquest país. Les arrels
de la reeixida arrencada industrial catalana s'enfonsen en el segle XVIII.
La «Catalunya vençuda» que havia perdut les seves institucions i llibertats
constitucionals després de la Guerra de Successió, va ser capaç de menar un
procés de creixement i transformació econòmics que va situar-la en una bona
posició de partida per a l'inici d'un procés d'industrialització a l'anglesa. El
fet que aquest fort creixement de l'economia coincideixi amb el triomf de
l'absolutisme centralista dels Borbó ha obert les portes a interpretacions que
volen posar en relació ambdós fets. L'objectiu d'aquest article és confrontar les
diverses interpretacions donades als orígens del creixement econòmic català
del segle XVIII.