Els Estudis del paisatge a Catalunya des de la geografia: l'exemple de la Vall Ferrera
Albert Pèlachs Mañosa
Resum
Els estudis de paisatge a Catalunya s'han multiplicat en les darreres dècades
i per això és molt difícil fer-ne una revisió completa. En aquest article, el que
es revisa és el paper de la geografia històrica ambiental i la concepció dels trets
bàsics de qualsevol paisatge: espai, temps i cultura, que s'interpreten mitjançant
el model GTP (Geosistema-Territori-Paisatge), proposat per Georges Bertrand.
La Llei del Paisatge 8/2005 i els criteris proposats des de l'Observatori per fer
els catàlegs serveixen per discutir la importància de l'escala en l'estudi de qualsevol
paisatge. L'article s'acaba amb un exemple d'estudi del paisatge des de la
geografia històrica ambiental de la Vall Ferrera dels darrers segles, que demostra
la importància del treball pluridisciplinar i la complementarietat de diferents tipus
de fonts paleobotàniques (antracologia de carboneres i dendrocronologia) i
fonts documentals (escrites i gràfiques). També serveix per reflexionar sobre fins
a quin punt els processos d'especialització condicionen el paisatge del lloc on es
donen i serveixen de base a la iniciativa de propostes territorials en l'actualitat.
i per això és molt difícil fer-ne una revisió completa. En aquest article, el que
es revisa és el paper de la geografia històrica ambiental i la concepció dels trets
bàsics de qualsevol paisatge: espai, temps i cultura, que s'interpreten mitjançant
el model GTP (Geosistema-Territori-Paisatge), proposat per Georges Bertrand.
La Llei del Paisatge 8/2005 i els criteris proposats des de l'Observatori per fer
els catàlegs serveixen per discutir la importància de l'escala en l'estudi de qualsevol
paisatge. L'article s'acaba amb un exemple d'estudi del paisatge des de la
geografia històrica ambiental de la Vall Ferrera dels darrers segles, que demostra
la importància del treball pluridisciplinar i la complementarietat de diferents tipus
de fonts paleobotàniques (antracologia de carboneres i dendrocronologia) i
fonts documentals (escrites i gràfiques). També serveix per reflexionar sobre fins
a quin punt els processos d'especialització condicionen el paisatge del lloc on es
donen i serveixen de base a la iniciativa de propostes territorials en l'actualitat.
Text complet: Text complet

Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
ISSN: 2013-3995 (edició electrònica); 0213-6791 (edició impresa).
Revista indexada a: CAHUS Plus+; ISOC, DIALNET, OAIster, LATINDEX, RACO, ERIH Plus, REBIUN
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics
Societat Catalana d'Estudis Històrics
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
Telèfon: 935 529 103
Fax: 932 701 180
sceh@iec.cat