Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 81 : 2017

Importància dels guarets ambientals com a font d'insectes per a la conservació del sisó (Tetrax tetrax) i altres ocells esteparis en els secans cerealístics

Joan Estrada Bonell, Santi Mañosa Rifé, Gerard Bota Cabau

Resum


Els sistemes agrícoles d'Europa occidental (entre els quals els secans cerealístics, amb una rica comunitat d'ocells esteparis greument
amenaçada) han sofert una important intensificació que ha comportant fortes disminucions de les comunitats de plantes, d'ocells i d'insectes.
Aquests darrers, sobretot els ortòpters, són la base de l'alimentació de molts ocells esteparis, fins i tot de polls d'espècies no insectívores,
com el sisó (Tetrax tetrax). Tot i que els marges dels camps són un hàbitat clau com a font d'invertebrats i, en general, per a la conservació
de la biodiversitat dels entorns conreats, poden ser insuficient per compensar la pèrdua d'hàbitat en el seu conjunt. La introducció de
guarets ambientals dins de la matriu agrícola de cereal constitueix una eina útil per a la diversificació dels paisatges agraris excessivament
homogenis. En el cas del sisó, poden proporcionar zones de cant, de nidificació i d'alimentació tant de polls com adults. Per revertir la negativa
situació del sisó a Catalunya, a partir de l'any 2006 es van començar a implantar a la ZEPA Secans de Belianes-Preixana (entre altres)
guarets ambientals, bé amb vegetació natural o bé sembrats amb alfals. Per avaluar els resultats de les actuacions realitzades, entre el 2010
i 2012 es va realitzar un total 140 censos d'ortòpters i lepidòpters en els diferents medis entre finals de juny-primers de juliol, quan hi ha els
polls de sisó. Dels resultats es desprèn que els guarets ambientals presenten l'abundància més alta d'ortòpters i lepidòpters, seguits per les
parcel·les amb ordi, els rostoll i finalment els llaurats. Així, els guarets ambientals, sobretot amb alfals, tenen de mitjana entre 2,5 i 4 vegades
més ortòpters que els camps de cereal abans de la sega i entre 9 i 14 vegades més que els rostolls, essent els ortòpters pràcticament absents
als llaurats. Un cas semblant, tot i que menys marcat, s'observa també en els lepidòpters. La precipitació de finals d'hivern–primavera
sembla també un paràmetre important per explicar el nombre d'artròpodes dels diferents medis, sobretot dels guarets amb alfals. Per tot
l'anterior, es considera que l'establiment de guarets ambientals és una pràctica clarament positiva per a les poblacions d'artròpodes, que pot
afavorir també l'èxit reproductor del sisó i altres ocells esteparis en les àrees cerealistes intensificades.

Text complet: Text complet


Creative Commons License
Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, si no s'hi indica el contrari. [+ informació].

ISSN: 2013-3987 (edició electrònica); 1133-6889 (edició impresa).

Revista indexada a: RACO