El Geoparc Mundial de la UNESCO "Comarca Minera, Hidalgo": Un resultat de la cooperació científica entre Mèxic i Catalunya Autors/ores Carles Canet i Miquel Juan Carlos Mora Chaparro Resum La Comarca Minera de l'Estat d'Hidalgo, a la zona centreoriental de Mèxic, va rebre la designació de Geoparc Mundial de la UNESCO el 5 de maig de 2017. Aquest reconeixement va culminar un projecte transdisciplinari de tres anys, el qual va implicar una intensa cooperació entre diverses institucions de recerca mexicanes i catalanes. El projecte, encapçalat per la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), va reunir un grup nombrós d'especialistes en ciències de la Terra, i també en d'altres disciplines totalment alienes a la geologia, i va fomentar la participació d'organitzacions agràries (ejidos) i civils, a més de la col·laboració d'estudiants i voluntaris. Actualment la Comarca Minera es un dels sis únics geoparcs d'Amèrica (i un dels dos que hi ha a Mèxic), i conté un geopatrimoni excepcional, l'eix del qual es la mineria del districte argentífer històric de Pachuca-Real del Monte. A més dels excepcionals dipòsits de tipus epitermal, que es compten entre els més grans del món, el geoparc presenta els següents elements geològics de rellevància mundial: (a) la localitat tipus de la cristobalita i de la tridimita, (b) els basalts amb disjunció columnar de Huasca de Ocampo, descrits pel naturalista prussià Alexander von Humboldt l'any 1803, i (c) l'obsidiana del Cerro de Las Navajas, explotada ininterrompudament des d'abans del Virregnat i que fou estratègica pel comerç de diverses cultures de Mesoamèrica. Descàrregues Text complet Publicat 2018-02-27 Número Vol. 81 : 2017 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Els autors responen davant la Institució Catalana d’Història Natural, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Institució Catalana d’Història Natural, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
