https://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/issue/feedAnuari de la Societat Catalana de Filosofia2024-01-11T00:00:00+00:00Maria Arquer Cortésscfi@iec.catOpen Journal Systems<p>Revista editada anualment per la <a href="http://scf.iec.cat/" target="_blank" rel="noopener">Societat Catalana de Filosofia</a>, societat filial de <a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp">l'Institut d'Estudis Catalans</a>. El seu primer número va sortir a l'any 1923 i cal esperar fins a l'any 1988 perquè la revista reprengui la seva publicació amb el número II. Des d'aleshores es publica ininterropudament.</p>https://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150895La ignorància deliberada2024-01-09T11:10:45+00:00Montserrat Crespín Peralesm.crespin@ub.edu<p>La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem defineix la «ignorància deliberada» com el «principi que disposa que aquell que no vol saber allò que pot i ha de conèixer, i no obstant es beneficia de la situació, es fa responsable de les conseqüències penals del seu actuar». Partint d’un repàs sobre els diferents tipus d’ignoràncies considerades negativament, l’article proposa emprar analògicament la figura jurídica de la «ignorància deliberada» per explorar alguns dels aspectes que poden ajudar a pensar l’educació filosòficament avui.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150896La part i el tot: el platonisme de Heisenberg2024-01-09T11:45:12+00:00Vicenç Pedret i Clementevicens@rclemente.net<p>Aquest treball pretén demostrar com Heisenberg, un dels pares de la física quàntica, tenia una visió profundament platònica del coneixement científic del món. Per això, després d’analitzar a partir de platonistes eminents d’inici de segle xx les semblances entre la cosmovisió platònica i els nous paradigmes que s’entreveien en la quàntica, analitzarem la mirada escèptica que Cassidy exposa en la biografia del científic, i descobrirem amb Chevalley, destacada coneixedora dels aspectes filosòfics de la revolució quàntica, la necessitat que Heisenberg tenia de filosofar. Tot seguit, recopilarem referències clarament platòniques en dos dels escrits més filosòfics de Heisenberg: <em>El manuscrit del 1942</em> i l’autobiografia <em>La part i el tot</em>. Finalment, estudiarem el que podem considerar el platonisme científic en el <em>Timeu de Plató</em>, com a referent per a la concepció filosòfica de Heisenberg.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150899Món comú i saviesa en els <i>Somnis d’un visionari, il·lustrats mitjançant els somnis de la Metafísica</i> (1766) de Kant2024-01-09T12:28:24+00:00Eric Sancho Adamsone.sancho.adamson@keele.ac.uk<p>L’obra<em> Somnis d’un visionari, il·lustrats mitjançant els somnis de la metafísica </em>(1766) d’Immanuel Kant presenta un tractament juxtaposat i obertament irònic de dues temàtiques a primera vista heterogènies: la manera de fer metafísica habitual al context germànic del s. XVII i les visions sobrenaturals d’Emmanuel Swedenborg. Aquest article revisa una ambivalència interpretativa interna a l’obra, inicialment identificada per Moses Mendelssohn, que sorgeix d’aquesta juxtaposició temàtica. Segons les dues postures oposades de l’ambivalència pot classificar-se la recepció històrica de l’obra. Seguidament, es mostra la insuficiència d’algunes estratègies habituals d’interpretació del text, i se’n proposa una de nova basada en dues nocions del text, a saber, la voluntat d’assegurar un <em>món comú</em> i la noció de <em>saviesa</em>. A partir d’aquestes nocions i d’una carta que Kant escriu a Mendelssohn s’aporta una lectura del text que, finalment, se situa en referència a les dues lectures de l’ambivalència interpretativa presentada inicialment.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150901En el centenari de la seva mort, Hermann Diels: més que un nom, un dels pares moderns de la nostra filosofia antiga2024-01-09T13:02:52+00:00Ignacio Marcio Cidimarciocid@ub.edu<p>L’objectiu d’aquest text és fer una presentació biobibliogràfica en català de Hermann Diels, amb ocasió del primer centenari de la seva mort, tot posant de relleu la seva contribució en diversos àmbits de les ciències de l’antiguitat, especialment els presocràtics; igualment, es descriu el seu itinerari i vincles intel·lectuals; seguidament, s’estudien els <em>Fragmente</em> i l’orientació filosòfica de Diels; finalment, com a homenatge per l’efemèride, s’hi adjunta la primera traducció catalana d’un breu però panoràmic text seu sobre la història de la filosofia antiga.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150903Leibnizianisme crític, spinozisme encobert? Els <i>Philosophische Gespräche</i> (<i>Diàlegs filosòfics</i>, 1755) de Moses Mendelssohn2024-01-09T13:19:23+00:00Guillem Sales Vilaltaguillem.sales@ub.edu<p>Tot seguit, oferim una traducció anotada dels <em>Diàlegs filosòfics </em>(<em>Philosophische Gespräche, </em>1755) de Moses Mendelssohn (1729-1786), precedida d’una Introducció. En el marc de la Introducció inicial, s’esbossa el context intel·lectual en què Mendelssohn gesta l’obra en qüestió. Pel que fa al context, s’emfasitzen especialment: (i) la influència que la filosofia de Christian Wolff (1679-1750) té sobre la generació de filòsofs alemanys a què Mendelssohn pertany; (ii) les peculiaritats socials i culturals de la Berlín de mitjans segle xviii en què Mendelssohn viu i desplega la seva activitat. A continuació de la Introducció, s’ofereix la traducció dels <em>Diàlegs filosòfics. </em>Per tal de facilitar la comprensió del text, s’introdueixen notes al peu per aclarir les referències que puguin resultar més obscures i, també, per anotar els canvis que l’obra va experimentar amb motiu de la seva segona edició de 1761. A més a més, també s’indiquen entre claudàtors els termes alemanys més importants dels <em>Diàlegs</em>.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 https://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150905<i>«Gadamer sobre Strauss» (1981). Suplement a la «Correspondència al voltant de</i> Veritat i Mètode»2024-01-09T14:07:18+00:00Àngel Pascual Martínapascual@ub.edu<p>Presentem la traducció en llengua catalana de l’entrevista concedida per Hans- Georg Gadamer a Ernest Fortin sobre Leo Strauss (1981). El document és un suplement a les principals fonts per al coneixement de la relació intel·lectual mantinguda entre els dos filòsofs alemanys: la «Correspondència al voltant de Wahrheit und Methode» (1961), i l’estudi «Hermeneutik und Historismus», annex a la segona edició de la cèlebre obra de Gadamer (1965). La traducció de l’entrevista ve introduïda per 1) un repàs a les evidències textuals així com a les principals fites en què cal situar la seva relació, 2) una presentació del context en què tingué lloc l’entrevista i la significació de les altres figures acadèmiques que hi varen contribuir, així com 3) un índex de les qüestions que Gadamer tracta en el decurs de la interlocució.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150912Dones filòsofes: la dificultat d’una genealogia inclusiva2024-01-09T16:05:24+00:00Núria Sara Miras Boronatnsmiras@ub.edu<p>Quan ens preguntem què constitueix un moviment filosòfic o una tradició, usem criteris com l’existència d’un grup, un mètode o un projecte de recerca compartit. De vegades usem el terme <em>genealogia </em>per designar el dinamisme intern i les variacions de les tradicions filosòfiques. L’article assenyala els problemes que provenen d’una comprensió lineal de la filosofia que sovint coincideix amb un model patriarcal de transmissió d’aquesta herència comuna que acaba excloent dones i d’altres minories. S’oposa al model patriarcal una aproximació crítica a la genealogia per tal de corregir biaixos de gènere, raça i classe. Una genealogia crítica de la història de les idees investigarà no només els modes de transmissió, sinó també les omissions, així com altres vies interpretatives d’enriquir la nostra experiència de què significa tenir una vida examinada.</p>2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150910La càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la Universitat de Girona. Memòria d'activitats curs 2020-20212024-01-09T14:53:06+00:002024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofiahttps://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/150911Celebració dels 20 anys de l’existència del Grup de Filosofia Personalista (GFP) de la Societat Catalana de Filosofia (SCF)2024-01-09T15:23:59+00:00Albert Llorcascfi@iec.cat2024-01-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Anuari de la Societat Catalana de Filosofia