Mètode i cogito en Descartes i Husserl Autors/ores Carlota Serrahima Balius Universitat de Barcelona Grup d’Estudis Fenomenològics (Societat Catalana de Filosofia) Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència Paraules clau: Mètode, dubte, epoché, cogito, Descartes, Husserl. Resum El dubte metòdic és un dels elements més significatius del projecte metafísic de René Descartes. Com a resultat d’aquest mètode, el cogito adquireix un estatut especial i un rol central per a la fonamentació de les ciències. En línia amb la visió de la filosofia com a filosofia primera, Edmund Husserl proposà, segles més tard, el mètode de l’epoché, en part hereu del dubte cartesià. Tanmateix, el plantejament fenomenològic de Husserl el dugué a matisar el mètode, així com a extreure’n conclusions diferents de les cartesianes sobre el cogito. Aquest article recull la dialèctica entre aquests dos autors sobre aquestes qüestions, resseguint les crítiques de Husserl al seu predecessor. Aquestes crítiques acusen Descartes de no haver trobat el terreny de la fenomenologia malgrat haver estat a punt de fer-ho.Paraules clau: Mètode, dubte, epoché, cogito, Descartes, Husserl. Descàrregues PDF Com citar Serrahima Balius, C. (2015). Mètode i <i>cogito</i> en Descartes i Husserl. Anuari De La Societat Catalana De Filosofia, (25), 149–165. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/136449 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Núm. 25 (2014) Secció Perspectives en Filosofia Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a Anuari de la Societat Catalana de Filosofia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Filosofia, (societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Els autors responen davant la Societat Catalana de Filosofia,, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Filosofia,, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Anuari de la Societat Catalana de Filosofia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
