El professor Oliver Williamson ha argumentat que els mercats i les organitzacions jeràrquiques, com ara les empreses, representen estructures de gestió alternatives que difereixen en la seva aproximació a la resolució dels conflictes d'interès. L'inconvenient dels mercats és que, en moltes ocasions, existeix desacord i regateig entre les parts. Per la seva banda, l'assignació dels recursos per una autoritat jeràrquica al si de l'empresa —tot i mitigar el desacord— pot derivar en abusos. Els mercats competitius funcionen relativament bé perquè, en cas de desacord, els demandants i els oferents poden optar per altres venedors o compradors. Quan la competència és limitada, l'empresa es revela com una estructura organitzativa millor que el mercat per resoldre els conflictes d'interès. Una predicció clau de la teoria del professor O. Williamson, contrastada empíricament, és que la propensió dels agents a realitzar les seves transaccions al si de l'empresa s'incrementa amb el grau d'especificitat dels actius involucrats en la relació entre les parts contractuals.
La professora Elinor Ostrom ha qüestionat la visió convencional que la propietat comunal és gestionada de forma ineficient, per la qual cosa ha de ser regulada per les autoritats o privatitzada. A partir de nombroses recerques sobre bancs de pesca, pastures, boscos, llacs i aigües subterrànies gestionades pels seus usuaris, la professora E. Ostrom conclou que els resultats són —molt habitualment— millors dels que prediu la teoria econòmica convencional. La professora E. Ostrom observa que els usuaris dels recursos desenvolupen freqüentment mecanismes sofisticats en els processos de decisió i en l'aplicació de les regles per resoldre els conflictes d'interès, tot caracteritzant els principis per promoure una gestió eficient dels recursos comunals.