https://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/issue/feedActes d'Història de la Ciència i de la Tècnica2024-02-20T15:03:11+00:00Alfons Zarzoso / Àlvar Martínez-Vidalalfzarzoso@gmail.comOpen Journal Systems<p><em>Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica</em> <em>és la revista anual de la</em> <a href="http://schct.iec.cat/">Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica</a>, filial de <a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp">l’Institut d’Estudis Catalans.</a> Va començar a publicar-se l'any 2008.</p>https://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151505Exposició <i>València 1972: CAP A LA CIUTAT MONSTRE</i>. Centre Cultural La Nau, Universitat de València, novembre 2022 – abril 20232024-02-19T12:24:48+00:00Lluís Pascualhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151506Exposición <i>Especias: el universo del sabor</i>. Instituto Interuniversitario López-Piñero, Universitat de València, Febrero - Julio 20232024-02-19T12:28:19+00:00Victoria Martínez Antipahemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151507Exposició <i>Imaginaris Multiespècies: un viatge transformador cap a noves formes de vida</i>. Lleida, Centre d’Art la Panera, març - maig de 20232024-02-19T12:33:22+00:00Quim Bonastrahemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151508Exposición <i>Disseny + Salut</i>. Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, València, 20222024-02-19T12:38:08+00:00Marina Piedrahitahemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151509«Benvinguda Sra. Exposició!»: Arts manuals i habilitats historiogràfiques contra la militarització i nuclearització del món. Exposició <i>¡Bienvenido Mr. Palomares! Radiografías fenomenológicas y filogenéticas de la nuclearización española: Crónica sobre el blanqueamiento del fetichismo nuclear</i>. Biblioteca de Ciència i Tecnologia, Universitat Autònoma de Barcelona, 29 de maig - 30 de juny de 20232024-02-19T13:56:43+00:00Jaume Valentines-Álvarezhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151510Exposició <i>Imprescindibles. Les treballadores del Museu de Ciències Naturals de Barcelona 1917-1987</i>. Barcelona, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, març 2023 – març 20242024-02-19T14:08:30+00:00Jon Arrizabalagahemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151511Exposició <i>ARS ANATOMICA</i>. Barcelona, Sala d’Actes de l’Hospital de Barcelona, maig-juny de 20232024-02-19T14:13:59+00:00Alfons Zarzosohemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151512Exposició <i>100 anys d’Einstein a Catalunya</i>. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, març - desembre de 20232024-02-19T14:17:30+00:00Enric Pérezhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151513Exposició <i>Heroísmos. Història d’un nitrat (1922)</i>. Hospital de Santa Tecla de Tarragona, juny 20232024-02-19T14:20:24+00:00M. Elena Virgili Bertranevirgili@tarragona.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151472Reptes i desenvolupament de les carreres de les historiadores de la ciència en els territoris de parla catalana2024-02-19T11:15:31+00:00Andrea Grausandrea.graus@imf.csic.esVioleta Ruizvioleta.ruiz@imf.csic.esMarta Jordi Taltavullmjordi.ime@cime.esSara Fajula Colomsarafajula@gmail.com<p>L’informe analitza de forma qualitativa els reptes i factors que afecten les carreres de les dones en l’àmbit de la història de la ciència en els territoris de parla catalana. Basat en la metodologia del grup de discussió, es va comptar amb la participació d’un grup representatiu d’historiadores en diferents etapes de la carrera, que treballen dins i fora de l’acadèmia, tenen diferents situacions familiars i representen la història de la salut, la ciència i la tècnica en la seva diversitat. A la introducció discutim el desenvolupament actual de la carrera científica de les dones a Espanya, marcada pels efectes tisores i pinça i pel sostre de vidre, i apuntem les polítiques públiques instaurades per redreçar la situació. Seguidament exposem la metodologia i els resultats del grup de discussió en quatre dominis: 1. Producció acadèmica: investigació, docència, administració; 2. Referents, xarxes de recolzament i formes de lideratge; 3. Conciliació de la vida personal i laboral; 4. Condicions laborals i alternatives fora de l’acadèmia. Concloem l’informe amb algunes recomanacions i accions que podem dur a terme des de la comunitat de la història de la ciència per evitar qüestions com el biaix de gènere i afavorir un desenvolupament igualitari de les carreres de les dones en el món universitari i de recerca.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151533Normes d'edició2024-02-20T13:34:36+00:00Redacció Revistahemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151494Jaume Navarro (2022). <i>Ciencia-religión y sus tradiciones inventadas. Un recorrido historiográfico</i>. Madrid: Tecnos, 203 p. ISBN: 978-84-309- 8668-22024-02-19T11:36:15+00:00Jesús Català-Gorgueshemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151495Elena Lázaro Real (2020). <i>Un científico en el armario. Pío del Río Hortega y la historia de la ciencia española</i>. Pamplona: Next Door Publishers, Colección El Café Cajal, 173 p. ISBN: 978-84-121598-3-72024-02-19T11:42:38+00:00Àlvar Martínez-Vidalhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151496John Furley (2023). <i>Entre carlistas</i>. Pamplona/Iruña: Pamiela, 341 p. ISBN: 978-84-91723-16-52024-02-19T11:48:40+00:00Juan Carlos García Reyeshemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151499J. Mensa, S. Giralt, J. Arrizabalaga i J. de Puig (ed.) (2023), <i>La recepció de l’obra d’Arnau de Vilanova. Actes de la IV Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova</i>, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / Universitat Autònoma de Barcelona / Ateneu Universitari Sant Pacià, 348 p. ISBN: 978-84-996569-3-92024-02-19T11:55:47+00:00Carmel Ferragudhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151434Reptes actuals de la historiografia de la tècnica: herència dels clàssics i nous enfocaments2024-02-16T14:19:06+00:00Antoni Roca Rosellantoni.roca-rosell@upc.edu<p>En aquest treball, l’autor fa una revisió d’algunes de les fites en la historiografia de la tècnica, una disciplina relativament recent, però que ha adquirit una gran projecció. Les diverses experiències historiogràfiques han obert molts camins, però molts d’ells estan encara sense recórrer. La història social de la tècnica es va imposar molt aviat, però amb visions diferents. Quant als reptes actuals, mencionem, entre d’altres, aprofundir en els orígens de la professionalització de la tècnica, analitzar nous casos d’interrelació entre ciència, tècnica i medicina, conèixer i interpretar la relació de tècnica i gènere, estudiar les opcions tècniques i la sostenibilitat.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151444El hambre durante la Guerra Civil en Cataluña. Recomendaciones nutricionales del Institut de Fisiologia de Barcelona2024-02-19T10:03:54+00:00Miguel Marco Igualcyp984@gmail.com<p>Se estudia el contenido de varios documentos custodiados en el Archivo de la Fundación Juan Negrín (Las Palmas de Gran Canaria). Entre ellos destaca el acta de una reunión celebrada el 2 de julio de 1938 en el Institut de Fisiologia de Barcelona, en la que se analizaba la situación alimentaria de la población catalana y se ofrecían directrices para el futuro. Se traza un recorrido previo por la situación alimentaria de la zona republicana durante la contienda incidiendo especialmente en el escenario catalán, con una Barcelona en la que coexistían el Gobierno central y el de la Generalitat. También se analizan monografías de la época relacionadas con la alimentación en tiempos de guerra, así como la experiencia de los miembros del Institut de Fisiologia en cuestiones de nutrición y su relación durante este periodo con el presidente del Gobierno Juan Negrín y su entorno. Se discute el significado de las recomendaciones ofrecidas por el Institut de Fisiologia y las publicaciones coetáneas.</p> <p> </p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151445L’enginyer Eugène Karr i la seva contribució a la siderúrgia catalana del segle XIX2024-02-19T10:12:34+00:00Marià Baig i AleuMariano.Baig@uab.cat<p>En aquest article resseguim l’empremta de l’activitat desenvolupada per l‘enginyer metal·lúrgic Eugène Karr i Vergé (París 1810 – Barcelona 1884) i, des d’una aproximació microhistòrica a la seva biografia, estudiem una sèrie de qüestions sobre les relacions entre tècnica i societat al segle xix. Format a l’École des Arts et Métiers de Châlons (França) entre els anys 1825 i 1830, treballà com a enginyer constructor i director de diverses instal·lacions siderúrgiques, tant a França com a Espanya. Karr considerava que el ferro afinat en forns de reverber de carbó vegetal era de qualitat superior al ferro obtingut pel procediment anglès, més econòmic, que emprava carbó de coc, i dirigí els seus esforços a millorar l’eficiència dels procediments de fosa i afinació amb carbó vegetal. Al nostre país dirigí la nova ferreria de Vila-rodona, i dissenyà alts forns i forns d’afinació a Malgrat de Mar i a Cortsaví (Vallespir), projectes que malgrat no resultar reeixits ens mostren el panorama de la indústria siderúrgica a la Catalunya del segle XIX.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151449¿Conmemorar la ciencia y las mujeres? Análisis de los discursos del Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia 2016-20222024-02-19T10:35:36+00:00Mar Rivera Colomermar.rivera96@gmail.com<p>En aquest treball s’han estudiat quines narratives o característiques té associada aquesta commemoració i com han evolucionat. Per l’anàlisi s’ha utilitzat la història de la ciència i la teoria feminista com a eines per fer complex la forma i el missatge dels discursos. És rellevant estudiar aquesta commemoració ja que encara no hi ha estudis sobre ella, i ofereix un punt de vista privilegiat per conèixer el funcionament de la ciència, la política, l’agenda feminista, i les construccions del passat.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151452Ciències naturals a l’aula: l’experiència d’Àngels Ferrer Sensat als instituts de secundària abans i després de la Guerra Civil (1932-1941)2024-02-19T11:03:12+00:00Núria Valls Olléairunvaol@gmail.com<p>Aquest estudi s’estructura al voltant de la trajectòria educativa d’Àngels Ferrer Sensat entre els anys 1932 i 1941. Durant aquest període, Ferrer fou primer professora de Ciències Naturals a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella (1932-1939), un institut model d’Escola Nova durant la República. Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, fou depurada i enviada durant els anys 1940-1941 a l’institut Isabel la Católica, exemple de la Nueva Educación Española de la Dictadura. A través de la comparació de les pràctiques de Ferrer Sensat durant els dos períodes, i des d’una aproximació historicoeducativa, aquest treball pretén analitzar la didàctica pedagògica utilitzada per Ferrer per ensenyar Ciències Naturals en cada context. A la vegada, la recerca permet visualitzar com les pràctiques reals del dia a dia a les aules s’ajustaven — o no—, als ideals d’Escola Nova i Nueva Educación, respectivament. A més, es proposa aquesta docent com un exemple de possibles continuïtats de pràctiques i didàctica de la ciència de l’Escola Nova durant l’etapa de principis del franquisme. Finalment, es vol debatre com els rols de gènere afectaren no només les pràctiques educatives sinó el seu reconeixement.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151491Irene Lapuente, comunicadora científica: «La divulgació científica s’ha de professionalitzar»2024-02-19T11:26:17+00:00Júlia Massóhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151493Iris Borowy, historiadora de la medicina: «No trobarem una solució al problema dels residus si no canviem de mentalitat»2024-02-19T11:32:44+00:00Cathaysa Gonzálezhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151514Crònica de la XII Escola Europea de Primavera d’Història de la Ciència i la Divulgació, <i>Repensar les transicions ecològiques des de les humanitats i les ciències socials</i>. Maó (Menorca), 4-6 de maig de 20232024-02-19T14:24:43+00:00Aina Trias-Verbeeckhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151515Crònica de l’elecció de Xavier Roqué Rodríguez com a nou membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans, 22 de març de 20232024-02-19T14:29:15+00:00Antoni Roca Rosellhemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151516Crónica del acto de presentación del libro <i>Barcelona Hospitalària</i>. Museu d’Història de Barcelona, 28 de junio de 20232024-02-19T14:32:33+00:00Carmen Pérez Aguadohemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151517Crònica de l’acte de presentació dels volums I i II d’<i>Obra Científica de Pasqual Calbó i Caldés</i> (Maó, 1752-1817). Institut d’Estudis Catalans, 10 de juliol de 20232024-02-19T14:35:35+00:00Iolanda Guevara Casanovahemeroteca@correu.iec.cat2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151438Introducció: el zoo de Barcelona des d’una perspectiva global2024-02-19T08:51:03+00:00Miquel Carandell Baruzzimiquel.carandell@uab.catOliver Hochadeloliver.hochadel@imf.csic.es<p>-</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/150370De Hagenbeck a Hediger: o com un viatge va canviar el Zoo de Barcelona2023-03-20T16:40:14+00:00Miquel Carandell BaruzziMiquel.Carandell@uab.cat<span class="HwtZe" lang="ca"><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Des del final dels anys 50, el Zoo de Barcelona, dirigit per Antoni Jonch i Cuspinera, va començar a construir una rica xarxa de connexions internacionals.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">L'any 1956, en plena dictadura Franquista, i coincidint amb l'inici d'un gran projecte de renovació i transformació dels recintes del zoològic, un viatge per visitar més de sis zoològics europeus diferents, des de Lisboa a Basilea, va ser una de les eines utilitzades per</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Jonch per establir i enfortir aquests contactes.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Amb coneixements previs i interès en la revolució del concepte de zoològic de Carl Hagenbeck, en aquest viatge, Jonch es va posar en contacte amb les idees científiques del director del zoològic de Zuric, Heini Hediger.</span></span> <span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">Jonch, que va visitar el zoo de Zuric i probablement va conèixer Hediger, va estar a partir de llavors molt influït per les idees del director alemany, i en especial per les seves concepcions dels recintes del zoo i el seu concepte de zoo biology.</span></span><span class="jCAhz"><span class="ryNqvb"> </span></span><span class="jCAhz ChMk0b"><span class="ryNqvb">A través de l'estudi detallat d'aquest viatge, en aquest article vull analitzar com les relacions internacionals de Jonch van influir al Zoo de Barcelona com a institució expositiva i educativa i com a lloc de recerca científica.</span></span></span>2024-02-21T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151440Tràfic global de peixos: piscicultura al zoo de Barcelona a principis del segle XX2024-02-19T09:18:32+00:00Laura Valls Planalaura.valls@uab.cat<p>L’any 1909 s’inaugurà el Laboratori ictiogènic al Zoològic de Barcelona amb l’objectiu de promoure la piscicultura i repoblar els rius i llacs catalans. El programa, que es desplegà pel territori a través de les «festes del peix» i una Exposició de piscicultura i pesca a Barcelona, cal entendre’l en el marc d’un projecte transnacional que, des de mitjan segle XIX, havia pretès millorar la productivitat de rius i mars. Arreu s’havien creat institucions estatals de piscicultura, establert un tràfic global de peixos i cultivat la fascinació piscícola. La singularitat del cas barceloní rau en el fet que sorgí d’un zoològic municipal. L’article intenta plasmar que el programa català es materialitzà gràcies a l’existència d’un entramat piscícola a l’escena internacional, alhora que el context polític i social en modulà la manera de posar-se en pràctica.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151441Ikunde: animals salvatges de la Guinea Espanyola per al zoo de Barcelona2024-02-19T09:30:37+00:00Josep Maria Reyné Vergelijosep.reyne@gmail.com<p>Des de ben petit, l’Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) va anar cultivant una intensa afició per la natura i els animals. Poc a poc va anar construint un petit zoològic particular constituït per animals autòctons del Vallès a la seva casa de Granollers. La primera meitat de la dècada de 1950, a títol particular i abans d’ocupar el càrrec de director del Parc Zoològic de Barcelona (1955-1984), va dur a terme un projecte d’adquisició, d’aclimatació a la captivitat i d’enviament d’animals salvatges de la Guinea Espanyola a Granollers. No ho va fer sol, va comptar amb la col·laboració des de Guinea de l’Agustí Lorenzo i Gàcia. Periòdicament va rebre animals de Guinea que van passar a formar part de la seva col·lecció particular. L’èxit del projecte va afavorir la posició de Jonch com a aspirant a la direcció del zoo. Aquest projecte constitueix la gènesi del centre d’Ikunde (1958-1969), una estació de recerca que l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar a la colònia espanyola de Guinea des d’on es van enviar al zoològic de la ciutat milers d’animals com, per exemple, el famós goril·la albí Floquet de Neu. Tots ells van ser exhibits al propi parc o utilitzats per al comerç i intercanvi amb d’altres parcs zoològics.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnicahttps://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/151442The transnational experience of a Catalan nationalist: Pere Rossell i Vilar and the reform of the Barcelona Zoo (1918-1921)2024-02-19T09:41:24+00:00Oliver Hochadeloliver.hochadel@imf.csic.es<p>Pere M. Rossell i Vilar (1883-1933), veterinari i al final de la seva vida polític, és molt conegut com a impulsor de la ramaderia científica. Va aplicar les seves idees d’una «raça catalana» no només al bestiar (boví i porcí) sinó també a l’ésser humà. A causa de la seva insistència en la «puresa racial», els historiadors el van qualificar de «racista modern». Molt menys conegut és el seu paper important en els intents de reforma del Zoo de Barcelona entre 1918 i 1932. En aquest context, el 1919 i el 1921, Rossell va elaborar dos voluminoses memòries que encara no s’han estudiat. En aquestes memòries va intentar presentar l’estat de la qüestió en la gestió de zoològics presentant una gran quantitat de dades dels zoos europeus i nord-americans. Van tractar temes com la construcció de cases d’animals, les malalties dels animals, els paràmetres econòmics i el personal del zoològic. El primer memoràndum es basava en gran part en informes publicats pel reformador francès del zoo Gustave Loisel. El segon va ser fruit del viatge de Rossell al zoo per l’Europa occidental i central l’estiu de 1920. Rossell va estar profundament influenciat per la «revolució del zoològic» de Carl Hagenbeck i el seu concepte de tancaments sense barres ni tanques visibles posat en pràctica en el «paradís animal» de Stellingen a les afores d’Hamburg. Aquest article mostrarà com ambdues, la lectura de Loisel de Rossell i el seu entusiasme per Hagenbeck, van impulsar la discussió sobre la reforma a Barcelona dels anys vint i més enllà. Així, es posarà en relleu la rellevància de les xarxes transurbanes de zoològics, així com el debat en curs sobre l’objectiu del zoo, dividit entre la recerca científica, l’aclimatació i la cultura de masses. A través de la comunicació constant, la cooperació, però també la competició, els zoos van evolucionar conjuntament. Finalment, l’article preguntarà com van conviure el nacionalisme català i el racisme biològic de Rossell amb la seva visió transnacional d’un zoològic modern.</p>2024-02-20T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2024 Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica