Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Vol. 10 (2017)

La construcció simultània de visibilitat i invisibilitat del risc de contaminació radioactiva a l’Espanya de Franco: l’accident nuclear de Palomares (1966)

Clara Florensa

Resum


A la sessió de cloenda de la Segona Conferència Internacional sobre Genètica Humana, celebrada a Roma el 1961, els assistents van aprovar una moció per a advertir els governs responsables sobre els perills de les explosions atòmiques per als descendents d’individus exposats a la radiació atmosfèrica. Entre els assistents hi havia cinc científics espanyols. El genetista Antoni Prevosti, membre de la delegació espanyola a la Conferència, va informar de la moció en una revista científica espanyola. El missatge era clar: tot i que invisible, hi havia un perill real relacionat amb la radiació atmosfèrica. Cinc anys més tard, quatre bombes nuclears nord-americanes van caure en un poble de la costa espanyola, Palomares, a causa d’un xoc accidental entre dos avions de les Forces Aèries dels EUA durant una maniobra d’abastiment de combustible. Dues de les bombes van vessar el seu contingut a terra i una d’elles va romandre perduda gairebé tres mesos, enfonsada al mar. La resposta oficial a l’accident va ser una campanya de comunicació pública que va mostrar el ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, al costat de l’ambaixador dels EUA a Espanya, Angier Biddle Duke, banyant-se a la platja de Palomares. El missatge era clar: tal i com les imatges feien visible, no hi havia cap risc per als habitants de Palomares relacionat amb la contaminació radioactiva. Sota la dictadura franquista (1939-1975), el govern espanyol va controlar rígidament els mitjans de comunicació. El règim franquista va desenvolupar un model de comunicació
que seguia la lògica de diferents veritats a diferents nivells (Florensa, 2017). El cas de Palomares n’és un exemple il·lustratiu: mentre diversos científics estaven visibilitzant el risc nuclear entre els seus fòrums elitistes i de circulació limitada (revistes científiques especialitzades, memòries i actes del CSIC), el fil de radiació nuclear era invisibilitzat al públic general. Seguint l’anàlisi d’Olga Kuchinskaya sobre l’accident de Txernòbil (Kuchinskaya, 2012; 2014), aquest article reflexionarà sobre la producció i propagació de la visibilitat versus la invisibilitat del risc de la radiació nuclear en el marc de la dictadura franquista.

Text complet: PDF

Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original i anglès. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.

Creative Commons License
Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, si no s'hi indica el contrari. [+ informació].

 

ISSN: 2013-9640 (edició electrònica); 2013-1666 (edició impresa).

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).

Revista indexada a:  CARHUS Plus + 2014; Dialnet; MIAR i Latindex, ERIHPLUS


Adreça postal

Revista Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Institut d’Estudis Catalans
Carrer del   Carme 47,
08011 Barcelona
Telèfon: +34 933 248 581
Fax: +34 932 701 180
Adreça electrònica: schct@iec.cat
http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/index